El carnestolotes
Avui parlem del carnestoltes
Tot i que quan parlem de Carnaval pensem en Rio de Janeiro, Santa Cruz de Tenerife, Venècia o Cadis i ens imaginem els balls, les comparses, mascarades, desordre i gula, hem de saber que els Egipcis ja el celebràvem. Ells feien festes paganes en honor a les deesses Apis i Isis. Però les festes que més s’assemblen al nostre Carnestoltes actuals són les dels grecs, al deu Baco, deu del vi, o les dels romans al deu Saturn. Durant uns dies estaven de festa tant esclaus com a senyors i ho compartien tot com a iguals.
A l’època Cristiana va prendre el significat que li donem avui dia.
Durant l’època Mitjaval es van reprendre amb ganes aquestes festes i destaquen sobretot les festes que es feien a Itàlia, especialment a Venècia , també les de París.
El proper dijous 31 comença el carnestoltes, amb el dijous Gras
Celebrem l’acomiadament de la carn. Des de el dijous gras fins al dimarts previ al dimecres de cendra, ens afartarem de festa i menjars greixosos i copiosos ja que després vindran 40 dies d’abstinència de carn. I aquests dies que van del dijous al dimarts es diuen Carnestoltes, nom que ve del llatí carnem levarem, es adir, adéu a la carn.
En castellà el dijous gras es diu jueves lardero i el lardo (en català llard) és el greix del porc. Tot i que la llard del porc és la part menys valuosa de l’animal, les nostres avies eren capaces de elaborar veritables delícies amb ell com ara la coca de llardons.
Abans era costum que els nens deixessin d’anar a escola el dijous gras i es disfressessin i que els amos de les fàbriques paguessin un menjar als treballadors a base de porc.
No hi ha una cuina pròpiament dita per aquests dies. Són dies de fred i s’han de menjar escudelles i sopes (bé, el temps actual és més de cerveseta a una terrassa).
Tot i que com que el porc és el rei de la taula aquests dies hi ha molts llocs on és típic menjar peus de porc (Galicia i Extremadura sobretot)
A Catalunya tenim la truita de dijous gras: truita feta amb botifarra d’ou i mongetes.
Del que sí hi ha més tradició és de les postres:
Com abans he dit a Catalunya tenim la coca de llardons
A Andalusia tenen las tortillas de Carnaval , que són unes tortes fetes amb farina, mantega, sucre i ajonjolí (unes llavors molt gustoses semblants a les de la llimosa) i també tenen els bunyols de Carnaval i els pestiños (tortes amb mel). Tot això regat amb vi dolç, es clar.
Per Galicia tenen els Freixós, que venen a ser com uns crepes i es poden farcir d’infinitat de coses: mel, nata, melmelada…
Epp!!! A gaudir sense desmarar-se (bé, una mica sí)